Attention! Some of this material is not in the public domain.
It is illegal to copy and distribute our copyright-protected material without permission. It is also illegal to reprint copyright texts or translations without the name of the author or translator.
To inquire about permissions and rates, contact Emily Ezust at licenses@email.lieder.example.net
If you wish to reprint translations, please make sure you include the names of the translators in your email. They are below each translation.
Note: You must use the copyright symbol © when you reprint copyright-protected material.
"Gib, Schwester, mir die Harf' herab, Gib mir Biret und Wanderstab, Kann hier nicht fürder weilen! Bin ahnenlos, bin nur ein Knecht, Bin für die edle Maid zu schlecht, Muß stracks von hinnen eilen! "Still, Schwester, bist Gottlob! nun Braut, Wirst morgen Wilhelm angetraut, Soll mich nichts weiter halten! Nun küße mich, Leb, Trude, wohl! Dieß Herze, [Schmerz und Liebe voll]1, Laß Gott den Herrn bewalten!" - Der Liedler zog durch manches Land, Am alten [Rhein, am]2 Donaustrand, Wohl über Berg' und Flüsse! Wie weit er flieht, wohin er zieht, Er trägt den Wurm im Herzen mit, Und singt nur Sie, die Süße! Und er's nicht länger tragen kann! Thät sich mit Schwert und Panzer an, Den Tod sich zu erstreiten: Im Tod ist Ruh! im Grab ist Ruh'! Das Grab deckt Herz und Wünsche zu; Ein Grab will er erreiten! - Der Tod ihn floh, und Ruh ihn floh; Des Herzogs Panner flattert froh Der Heimath Gruß entgegen; Entgegen wallt, entgegen schallt Der Freunde Gruß durch Saat und Wald, Auf allen Weg' und Stegen. Da ward ihm unterm Panzer weh, Im Frühroth glüht der ferne Schnee Der heimischen Gebirge; Ihm war, als zög's mit Hünenkraft Dahin sein Herz, der Brust entrafft, Als ob's ihn hier erwürge! Da [mocht']3 er's fürder nicht besteh'n! "Muß meine Heimath wiederseh'n, Muß Sie noch einmahl schauen!" Die mit der Minne Rosenhand [Sein]4 Herz an jene Berge band, Die herrlichen, die blauen! Da warf er Wehr und Waffe weg, Sein Rüstzeug weg in's Dorngeheg', Die liederreichen Saiten, Die Harfe nur, der Süßen Ruhm, Sein Klagepsalm, sein Heiligthum, Soll ihn zurück begleiten. Und als der Winter trat in's Land, Der Frost im Lauf die Ströme band, Betrat er seine Berge; Da lag's ein Leichentuch von Eis, Lag's vorn' und neben todtenweiß, Wie tausend Hünen-Särge! Lag's unter ihm, sein Mutterthal, Das gräflich Schloß im Abendstrahl, [Die Süße]5 d'rinn geborgen! Glück auf, der Alpe Pilgerruh Winkt heute Ruh dir Ärmster zu, Zur Veste, Liedler morgen! "Ich hab nicht Rast, ich hab nicht Ruh, Muß heute noch der Feste zu, Wo Milla d'rin geborgen!" Bist [starr und]6 blaß! "Bin todtenkrank, Heut ist noch mein! Todt, Gott sey Dank, Todt find't mich wohl der Morgen!" Horch Maulgetrab', horch Schellenklang Vom Schloß herab, der Alp' entlang Zog's unter Fackelhelle; Ein Ritter führt, ihm angetraut, Führt Milla heim als seine Braut: Bist Liedler schon zur Stelle! Der Liedler schaut' und sank in sich; Da bricht und schnaubet wüthiglich Ein Wehrwolf durch's Gehäge, Die Maule flieh'n, kein [Zaum]7 sie zwingt, Der Schecke stürzt, weh! Milla sinkt Ohnmächtig hin im Wege. - Da riß er sich, ein Blitz, empor Zum Hort der Heißgeminnten vor! Hoch auf des Unthiers Nacken Schwang er sein theures Harfenspiel, Daß es zersplittert niederfiel, Und Nick und Rachen knacken. Und wenn er [stark, denn]8 Simson wär, Erschöpft mag er und sonder Wehr Den Grimmen nicht bestehen! Vom Busen, vom zerfleischten Arm, Quillt's Herzblut nieder, liebewarm, Schier denkt er zu vergehen. Ein Blick auf Sie! und alle Kraft Mit einmahl er zusammenrafft, Die noch verborgen schliefe, Ringt um den Wehrwolf Arm und Hand, Und stürzt sich von der Felsenwand Mit ihm in schwindle Tiefe. - Fahr, Liedler, [wohl!]9 auf ewig wohl! Dein Herze, [Schmerz und Liebe voll]1, Hat Ruh im [Grabe funden!]10 Das Grab ist aller Pilger Ruh, Das Grab deckt [alle Wunden]11 zu, Macht alles Leids gesunden!
Confirmed with Selam. Ein Almanach für Freunde des Mannigfaltigen, Herausgegeben von I.F.Castelli, Vierter Jahrgang 1815, Wien, gedruckt und im Verlage bey Anton Strauß, pages 42-46.
1 Schubert: "schmerz- und liebevoll"2 Schubert: "Rhein- und"
3 Schubert: "konnt'"
4 Schubert (Alte Gesamtausgabe): "Ein"
5 Schubert: "Wo Milla"
6 Schubert: "starr, bist"
7 Schubert (Alte Gesamtausgabe): "Saum"
8 Schubert: "stark wie"
9 Schubert: "fahr"
10 Schubert: "Grab gefunden."
11 Schubert: "Herz und Wünsche"
Authorship:
- by Josef Kenner (1794 - 1868), "Der Liedler", subtitle: "Romanze", written 1813, first published 1814 [author's text checked 1 time against a primary source]
Musical settings (art songs, Lieder, mélodies, (etc.), choral pieces, and other vocal works set to this text), listed by composer (not necessarily exhaustive):
- by Franz Peter Schubert (1797 - 1828), "Der Liedler", op. 38, D 209 (1815), published 1825 [sung text checked 1 time]
Available translations, adaptations or excerpts, and transliterations (if applicable):
- CAT Catalan (Català) (Salvador Pila) , "El joglar", copyright © 2017, (re)printed on this website with kind permission
- DUT Dutch (Nederlands) [singable] (Lau Kanen) , "De liedzanger", copyright © 2007, (re)printed on this website with kind permission
- ENG English (Malcolm Wren) , "The minstrel", copyright © 2016, (re)printed on this website with kind permission
- FRE French (Français) (Guy Laffaille) , "Le chanteur", copyright © 2012, (re)printed on this website with kind permission
Research team for this page: Emily Ezust [Administrator] , Peter Rastl [Guest Editor]
This text was added to the website between May 1995 and September 2003.
Line count: 102
Word count: 557
Germana, baixa’m l’arpa, dóna’m el barret i el bastó de viatge, no puc restar per més temps aquí! No tinc avantpassats, només sóc un servent, sóc massa humil per a la noble donzella, haig de marxar d’aquí de seguida. “Tranquil•la, germana, gràcies a Déu tu ara ets promesa, demà et casaràs amb el Wilhelm, no hi ha res que aquí em pugui retenir. Fes-me ara un bes, Trude, adéu-siau! Aquest cor, ple d’amor i dolor, que Déu Senyor el guardi.” El joglar viatjà per moltes contrades, a les ribes del vell Rin i del Danubi, travessant muntanyes i rius. Però per més lluny que fugia, allà on anava, portava sempre el rau-rau al cor i cantava només d’ella, el seu dolç amor. I quan ja no ho pogué suportar més, es posà armadura i espasa per anar a trobar la mort a la batalla. La mort és la pau, la tomba el repòs, la tomba colga el cor i els afanys; a cavall, cercava una tomba. La mort l’eludí i la pau el defugí! La bandera del duc onejava exultant a l’encontre dels saluts de la pàtria, al seu encontre xarbotaven, ressonaven les salutacions dels amics per camps i boscatges, per tots els camins i els ponts. Llavors se sentí malament dins la seva armadura! Al trenc d’alba, al lluny, brillava la neu de les muntanyes de la pàtria; li semblà que, amb una força titànica, el seu cor hi era atret, arrancat del pit, com si el volgués escanyar. Llavors no pogué resistir més: “Haig de tornar a veure la meva pàtria, l’haig de veure encara una vegada!” La que amb la mà color de rosa de l’amor entrelligava el seu cor amb aquelles muntanyes tan majestàtiques, tan blaves! Aleshores llençà l’escut, les armes i la seva armadura a un clos de bardisses; les cordes reblertes de tonades, l’arpa, la glòria de l’estimada, els seus cants planyívols, el seu santuari, era tot el que l’havia d’acompanyar en el seu retorn. I quan l’hivern arribà al país, i el gel deturà el curs dels rius, va atènyer les seves muntanyes. Allà, tot al voltant, hi havia un sudari de gel blanc com la mort, com milers de taüts gegantins! Al seu dessota es trobava la vall natal, el castell comtal a la llum del capvespre, on Milla estava arrecerada. Bona sort, el refugi alpí dels pelegrins avui et dóna aixopluc, pobre viatger: demà, joglar, al castell! No em puc deturar ni reposar, avui mateix haig d’arribar al castell on Milla està a resguard. “Estàs ert, estàs pàl•lid!” Estic malalt de mort però avui encara és meu! Mort, gràcies a Déu, mort, em trobarà el matí. Escolteu el trot de les mules, escolteu el so dels picarols! Del castell, al llarg de la carena, sota la llum de les torxes, davalla un seguici. Un cavaller porta la seva esposa, s’emporta Milla a casa com a muller seva. Joglar, ja ets al teu lloc! El joglar ho veu i s’esfondra en si mateix. Aleshores, un home llop surt del tancat esbufegant de ràbia, les mules fugen, res les pot aturar. El cavall cau a terra. Ai! Milla cau també desmaiada a la vora del camí. Llavors ell es refà veloç com un llampec, per protegir la que tan apassionadament estima, enlaire, vers el coll del monstre llança la seva arpa dilecta que s’esberla caient a terra trencant però el coll i les barres del monstre. I encara que hagués estat més fort que Samsó, extenuat i sense armes, no pot resistir la seva fúria. Del pit i del seu braç lacerat, brolla la sang del seu cor, calenta d’amor, i creu que gairebé està a punt de morir. Un sol esguard vers ella li retorna de cop totes les forces que restaven latents en ell! Encercla l’home llop amb la mà i els braços i es llança amb ell del penya-segat al vertiginós abisme. Adéu, joglar, adéu per sempre! El seu cor ple d’amor i de dolor trobarà el seu repòs a la tomba! La tomba és el repòs de tots els pelegrins, la tomba colga el cor i els afanys, fa que guareixin tots els sofriments.
Authorship:
- Translation from German (Deutsch) to Catalan (Català) copyright © 2017 by Salvador Pila, (re)printed on this website with kind permission. To reprint and distribute this author's work for concert programs, CD booklets, etc., you may ask the copyright-holder(s) directly or ask us; we are authorized to grant permission on their behalf. Please provide the translator's name when contacting us.
Contact: licenses@email.lieder.example.net
Based on:
- a text in German (Deutsch) by Josef Kenner (1794 - 1868), "Der Liedler", subtitle: "Romanze", written 1813, first published 1814
This text was added to the website: 2017-05-27
Line count: 102
Word count: 695