Campaneta daurada del meu carret de fira, 
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat; 
havem caminat tant pels camins sense ira 
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.
 
Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent 
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta 
Campaneta daurada, tu em sabies content. 
Ara em mena la gent i tothora tinc justa:
 
i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment. 
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia: 
si ara jugués a córrer, què diria la gent..... 

Trobaran molt millor que estimi alguna noia 
tant si és bella com no cavallet tot pintat, 
campaneta daurada— i que us deixi al terrat.