“Cobriu-me de flors,
que d’amors me moro 
cobriu-me de flors
qu’em moro d’amors”

Tot dient aixís
com la Sulamita,
la Mare de Déu
d’amor se moria,
los braços en creu,
la ullada esllanguida.

Més no és morta, no,
sols està adormida
de flors en son llit,
com la Sulamita.
ja es despertarà
puix Jesús la crida:

“Veniu dolsa amor, 
veniu Mare mia
l’hivern és passat,
ja’l bon temps arriba.
Vessant de perfums
ja floreix la vinya.
Veniu, dolsa amor 
Mare del meu cor.