by Josep Carner i Puigoriol (1884 - 1970)

Serenada d'hivern
Language: Catalan (Català) 
Clou les parpelles en ton llit
  i que la son hi sia;
mentre en l’angoixa de l’oblit
  canto per tu, l’aimia;
que fins la mort de mon delit
  acabi en melodia.

Oh si ton llit meravellat
  que ton bell cos havia
fos, a punt d’alba, turmentat
  com jo, de gelosia,
i, com un núvol encantat,
  no et deixés veure el dia!

Car, filla fosca del matí,
  arreu on facis via,
veuràs penar, veuràs llanguir
  i no hi daràs metgia;
ets feta a plaure i a fugir,
  que ésser fidel mustia.

Si el pobre cor sense recers
  que ta finestra espia,
si el pobre cor occir pogués
  amb una melodia!
Si l’amor meva emmetzinés,
  encara t’amaria.

Qui t’ha cantat el villancet,
  no és un llaüt, aimia;
no és el poruc violinet
  ni la viola pia;
és una mica de vent fred
  i de malenconia.

Authorship:

Musical settings (art songs, Lieder, mélodies, (etc.), choral pieces, and other vocal works set to this text), listed by composer (not necessarily exhaustive):


Researcher for this text: Emily Ezust [Administrator]

This text was added to the website: 2021-11-17
Line count: 30
Word count: 143