by Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913 - 1938)
Leda
Language: Catalan (Català)
L’aigua rissa un aire fi — estrofa de blaus, carícia — i acusa sedes recents, presó de llunes fingides. Sobre el cristall, una obaga divina fressa lasciva. Ona i plomes en flagell. Nervi de roses. Enigma. Marbres de l’instant s’encenen vora la fuga imprevista. Pompa, silenci, fatiga. Corba de blancs i d’espines. L’escenari entremalia la procacitat maligna.
Text Authorship:
- by Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913 - 1938), appears in Quadern de sonets, first published 1934 [author's text not yet checked against a primary source]
Musical settings (art songs, Lieder, mélodies, (etc.), choral pieces, and other vocal works set to this text), listed by composer (not necessarily exhaustive):
- by Joan Magrané Figuera (b. 1988), "Leda", 2018, first performed 2019 [ contralto and piano ], from Tres poesies de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, no. 3 [sung text checked 1 time]
Researcher for this text: Emily Ezust [Administrator]
This text was added to the website: 2021-11-17
Line count: 14
Word count: 57