Quan sec a la llar dels pares,
oh, nits de l’hivern gelat!
penso amb aquells que tremolen
de fred i no tenen llar.

Pobrets! Qui pogués tenir-los
llavores a son costat;
tenir-los a tots i veure’ls
aprop seu com a germans!

Mes ai! si a tots, com voldria,
no els he de veure ja mai,
per sempre dona’ls estada
dins mon cor, oh, caritat!