Tristeta, tristeta n’estich des de que no’t veig;
Soleta, soleta pensant sempre ab lo mateix.
T’enyoro, t’enyoro, molt gran es lo meu torment...
Jo’m moro, jo’m moro, ay! moriré d’enyorament!
Ja morta, ja morta seré quan tú tornaràs:
La porta, la porta, de mon sepulcre obriràs;
Glaçada, glaçada com una tofa de neu...
T’aimada, t’aimada, ja haurà entregat l’ànima a Deu!