Oh! caseta, tu, tan sola 
petita i perduda al bosc 
amb el gat d'ulls verds que miola 
i amb aquesta fumerola 
que treus ara, en fer-se fosc, 
com una ànima que vola 
fonent-se en la pau del bosc. 

A dins ta llar espetega 
i un llum d'oli fila prim; 
una vella que estossega 
talla el ble que s'esllenega 
fent fortor de socarrim. 
A fora plou i llampega 
com en els contes de Grimm.