No ploris, lliri blanc,
si la rosada et mulla,
si et fan doblar lo front
los besos de la pluja.
De vida hi guanyaràs
lo que hi perdràs de túnica:
demà tindràs de goig
lo que ara tens d'angústia.

No ploris, lliri blanc,
de l'afligit figura;
lo núvol que t'escup
te renta i te perfuma
les llàgrimes que beus
són perles que t'incrusta.

Text Authorship:

• by Jacint Verdaguer i Santaló (1845 - 1902) [author's text not yet checked against a primary source]

Musical settings (art songs, Lieder, mélodies, (etc.), choral pieces, and other vocal works set to this text), listed by composer (not necessarily exhaustive):

• by Maria Lluïsa Ponsa i Bassas (1878 - 1919), "Lo lliri blanc", published 1917 [ voice and piano ], In: Edició Feminal núm.118, 25 février 1917 [sung text checked 1 time]

Research team for this page: Emily Ezust [Administrator] , Salvador Pila [Guest Editor] , Joost van der Linden [Guest Editor]

This text was added to the website: 2025-07-24
Line count: 14
Word count: 63