LiederNet logo

CONTENTS

×
  • Home | Introduction
  • Composers (20,157)
  • Text Authors (19,573)
  • Go to a Random Text
  • What’s New
  • A Small Tour
  • FAQ & Links
  • Donors
  • DONATE

UTILITIES

  • Search Everything
  • Search by Surname
  • Search by Title or First Line
  • Search by Year
  • Search by Collection

CREDITS

  • Emily Ezust
  • Contributors (1,114)
  • Contact Information
  • Bibliography

  • Copyright Statement
  • Privacy Policy

Follow us on Facebook

by Miquel Costa i Llobera (1854 - 1922)

El pi de Formentor
Language: Catalan (Català) 
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, 
més poderós que el roure, més verd que el taronger, 
conserva de ses fulles l'eterna primavera, 
i lluita amb les ventades que assalten la ribera, 
com un gegant guerrer. 

No guaita per ses fulles la flor enamorada, 
no va la fontanella ses ombres a besar; 
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada 
i li donà per terra l'esquerpa serralada, 
per font la immensa mar. 

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, 
no canta per ses branques l'ocell que encativam; 
el crit sublim escolta de l'àguila marina, 
o del voltor que puja sent l'ala gegantina 
remoure son fullam. 

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; 
revincla per les roques sa poderosa rel; 
té pluges i rosades i vents i llum ardenta; 
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta 
de les amors del cel. 

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge: 
domina les muntanyes i aguaita l'infinit; 
per ell la terra es dura, mes besa son ramatge 
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge 
per glòria i per delit. 

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades 
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, 
llavors ell riu i canta més fort que les onades 
i, vencedor, espola damunt les nuvolades 
sa cabellera real. 

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, 
com a penyora santa duré jo el teu record. 
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura 
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ... 
O vida, o noble sort! 

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada 
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. 
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, 
i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada 
com l'au dels temporals. 

Text Authorship:

  • by Miquel Costa i Llobera (1854 - 1922) [author's text checked 1 time against a primary source]

Musical settings (art songs, Lieder, mélodies, (etc.), choral pieces, and other vocal works set to this text), listed by composer (not necessarily exhaustive):

  • by Antoni Massana i Bertran (1890 - 1966), "El pi de Formentor" [ voice and piano ] [sung text not yet checked]

Researcher for this page: Salvador Pila [Guest Editor]

This text was added to the website: 2021-04-19
Line count: 40
Word count: 298

Gentle Reminder

This website began in 1995 as a personal project by Emily Ezust, who has been working on it full-time without a salary since 2008. Our research has never had any government or institutional funding, so if you found the information here useful, please consider making a donation. Your help is greatly appreciated!
–Emily Ezust, Founder

Donate

We use cookies for internal analytics and to earn much-needed advertising revenue. (Did you know you can help support us by turning off ad-blockers?) To learn more, see our Privacy Policy. To learn how to opt out of cookies, please visit this site.

I acknowledge the use of cookies

Contact
Copyright
Privacy

Copyright © 2025 The LiederNet Archive

Site redesign by Shawn Thuris