No sé quin desig sens mida
del fons del cor m'ha brollat;
no sé quins somnis me'n duen
tot sol, ribera de mar ...
No sé què em diuen les ones
amb son gemec incessant,
que ressona dins ma vida
corn no hi ressonava abans.
Les ones par que demanin
qualque cosa que no es sap;
i mon cor també demana
com les ones de la mar.

Com dins un camp de roselles
papallons negres i blancs,
penes i goigs aletegen
de ma vida pel nou camp;
mos pensaments fugen, fugen
lluny del niuet de la llar,
cap a la terra promesa
que he entrevista somiant.
Voladores fugitives
que la ribera deixau;
trobaré jo, com vosaltres,
la terra de més enllà?

Oh! Jo t'he vista, t'he vista,
santa llum de l'ideal,
resplendir entre les boires
de l'horitzó llunyedà.
Sense voler he passada
la porta de I 'hort tancat,
on amb penes i ventures
jugaven mos tendres anys.
Per l'ample camp de la vida
gojós i trist ja me'n vaig ...
Brilla a mos ulls, sempre pura,
santa llum de l'ideal!