Ai! la rosa, rosa, 
ai! el clavell roig; 
poncella desclosa 
on la llum reposa 
fulgurant de goig. 

Jardinet, si tu sabies, 
quines penes fas sofrir! 
En tu penso nits i dies 
i no tens repòs per mi.
 
L'aigua fresca, fresca, 
rega i regaràs; 
l'aigua corre i tresca 
com raig d'una bresca, 
regadora al braç. 

Jardinet, si tu sabies, 
quin delit jo poso en tu, 
no conec de melangies 
ni altre afany mon cor s'endú. 

L'hora bella, bella, 
tots els dematins 
una flor novella, 
com una altra estrella 
entre el verd dels brins. 

Jardinet, si tu sabies, 
quin bo dóna el teu florir, 
si cregués les gelosies 
jo et voldria sempre així. 

Ai! la rosa, rosa, 
ai! el clavell roig; 
poncella desclosa 
on la llum reposa 
fulgurant de goig.