N’hi ha un argenter
a l’Argenteria;
de tant filar or
li diuen Orfila.
El fila tan prim
que tot just s’albira;
n’apar un cabell
del front d’una nina.

El filador d’or
diu que té una filla:
que és un pom de flors
no cal que us ho diga;
fila l’or com ell
i la plata fina,
retalla brillants
i perles enfila.

Qui s’hi casarà
pot plantar botiga;
no es casa ella, no,
 que es fa caputxina
el primer dijous
de Pasqua Florida.

Quan vora l’altar
son cabell deslliga,
apar un riu d’or
que surt de la riba
o un camp de forment
que la falç inclina.

Son pare que el perd
recull les espigues,
i trist i solet
torna a la botiga
la garba de rulls
que al matí n’eixia.

N’hi ha un argenter
a l’Argenteria
de tant filar or
li diuen Orfila.
Mes, ai! pel veïnat
no falta qui diga
que ven per fils d’or
cabells de sa filla.