Al toc d’oració, – al toc de les ànimes,
per sota el pinar – les ànimes passen.

Passen com un floc – de boira esblaimada,
lliscant per la vall, – pujant a montanya.

Passen el portal – de l’ermita santa,
al peu de l’altar – lentament s’arranen.

Acotant el cap, – pregant en veu baixa,
Pregant ab el cor – precs sense paraules.

No és per elles, no, – que preguen les ànimes;
van pregant pe’ls vius – que’ls fa bé més falta.

Quan la lluna ha eixit – les ànimes s’alsan;
s’escampen pel cel – i es fonen ab l’aire.