La mare de Déu
cap al tard filava;
el Sol era post,
les flors aclucades.

La guanya la son
a mitja fusada,
li cauen les mans
damunt de la falda.

De tots els recons
acuden aranyes,
escalen el fus
i el maset engamben.

El fil començat
feineres agafen,
en un dir Jesús
tot el floc filaven.

La mare de Déu
ja s’en despertava:
“Déu vos dó salut,
filadores santes!

Lo que filareu
seran fils de plata;
per filosa i fus
les florides branques.”