En el bressol que branda
hi ha un infantó,
sos ullets de violeta
clou i desclou.
Sos ullets de violeta
no dormen no,
una llàgrima en brolla,
rodola i mor.

Un Àngel blanc devalla
del Paradís,
té de plata les ales,
cabell d’or fi.
Sota el teulat arriba
vora d’un niu
la oreneta li dona
la santa nit.

Vora el bressol que branda,
vora el bressol,
l’Àngel blanc se detura 
sens fer remor.

Sobre els ullets que ploren
posa un petó,
i desplega les ales…
i el nin s’adorm.