Jo soc el vas del teu secret
(em deia) — diu l'enamorada; — 
mai en la vida no et faré retret
de ta paraula que he servada.

Jo soc el vas de les ofrenes: 
l'espera em torna transparent.
Mira en el fons, que van omplint les penes, 
com són les llàgrimes ferment.

Si un jorn la set et fes veni, 
quan em tindràs arràn dels llavis, 
embriagat, amb el meu plor, de mi, 
sabràs el gust dels teus agravis.