Vos, a penes sou desclosa
ja estimeu d’ací, d’allí;
una rosa mai reposa
entre l’aura del matí.
Decanteu-vos com la rosa,
ara a un altre i ara a mi.

Un amor de mai finir
us dura massa nosa;
una rosa en un jardí,
si no es mou, és trista cosa.
Ara a una altre i ara a mi,
decanteu-vos com la rosa.

Rossinyol, canta la glosa
d’una pena sense fi.
Més la rosa no s’hi exposa,
massa és bella per morir!
Decanteu-vos com la rosa,
ara a una altre i ara a mi.