by Miquel Costa i Llobera (1854 - 1922)
Joventut
Language: Catalan (Català)
No sé quin desig sens mida del fons del cor m'ha brollat; no sé quins somnis me'n duen tot sol, ribera de mar ... No sé què em diuen les ones amb son gemec incessant, que ressona dins ma vida corn no hi ressonava abans. Les ones par que demanin qualque cosa que no es sap; i mon cor també demana com les ones de la mar. Com dins un camp de roselles papallons negres i blancs, penes i goigs aletegen de ma vida pel nou camp; mos pensaments fugen, fugen lluny del niuet de la llar, cap a la terra promesa que he entrevista somiant. Voladores fugitives que la ribera deixau; trobaré jo, com vosaltres, la terra de més enllà? Oh! Jo t'he vista, t'he vista, santa llum de l'ideal, resplendir entre les boires de l'horitzó llunyedà. Sense voler he passada la porta de I 'hort tancat, on amb penes i ventures jugaven mos tendres anys. Per l'ample camp de la vida gojós i trist ja me'n vaig ... Brilla a mos ulls, sempre pura, santa llum de l'ideal!
Authorship:
- by Miquel Costa i Llobera (1854 - 1922) [author's text checked 1 time against a primary source]
Musical settings (art songs, Lieder, mélodies, (etc.), choral pieces, and other vocal works set to this text), listed by composer (not necessarily exhaustive):
- by Antoni Massana i Bertran (1890 - 1966), "Joventut" [ voice and piano ] [sung text not yet checked]
Researcher for this page: Salvador Pila [Guest Editor]
This text was added to the website: 2021-04-19
Line count: 36
Word count: 180