Oh valentia funeral del segle,
bandera que esparraca el forester!
En terra jau, nafrat, el banderer;
la mort li arriba que el seu mal li metja.

Cau la ciutat. El fratricidi petja
un vell destí mentre que el nou ja ve.
La boira fuig pel foradat carrer
com una glassa dolorosa i lletja.

Sinistre sona, travessant les places,
el martelleig d’unes feixugues passes.
El vent se’n du la cendra de les lleis.

Homes callats, coberts e sang i sutge,
alcen l’esguard impenitent, que jutja:
pobel vençut que sobreviu als reis.