Dormiu, dormiu, papallons d’or;
ja s’ha adormit l’última flor
sobre son llit de molsa.
Papallons d’or, dormiu, dormiu;
les nits son curtes a l’estiu
i la dormida és dolça.

Pareu lo vol que’l sol se pon, 
Lo grill vos canta la non-non
gronxant-se en una espiga;
dormiu en pau que’l rossinyol
ja os cridarà tan tost lo sol
sobre les planes riga.

Dormiu en pau; passeu la nit
damunt d’un càlzer recullit
on una flor somnia
en les caricies i els petons,
en lo brunzit dels papallons
que l’han besada al dia.

Dormiu pensant que al pic del sol
igual que avui pendreu lo vol
que tantes flors enyoren;
dormiu pensant que no hi ha hivern,
que’l cel és blau, l’estiu etern…
i que les flors no moren!

Dormiu, dormiu, papallons d’or;
ja s’ha adormit l’última flor
sobre son llit de molsa.
Papallons d’or, dormiu, dormiu;
les nits son curtes a l’estiu
i la dormida és dolça.