Era un pobre teixidor que teixia nit i dia.
Teixia un somni d’amor que era un cel de poesia;
per trama, pena i dolor; per urdit, goig i alegria;
el seu cor per obrador, per teler la fantasia...
Més l’amor és un traïdor, tot engany i picardia;
obra l’ala al bo i millor i s’allunya amb el nou dia.
I ara el pobre teixidor ja no canta com solia
gira els ulls en la foscor i li sembla que somia
i morint-se de tristor troba dolça s’agonia...
Era un pobre teixidor que es moria!