Venjadora i brillant cau veloç l’espasa d’Erin
damunt el qui va trair els valents fills d’Usna! –
Per a cada amorós ull on ell ha fet vessar una llàgrima,
una gota de les ferides del seu cor plorarà damunt la seva fulla.

Per el núvol vermell que plana damunt l’obscura mansió de Conner,
quan els tres paladins d’Ulad jeien dormint en la seva sang –
per les ones de guerra que tan sovint, en la seva gran creixença,
han empès aquests herois a les platges de la victòria –

Hem jurat de venjar-los! – Cap joia serà assaborida,
l’arpa restarà silent, les donzelles fadrines,
mudes les nostres sales i erms els nostres camps,
fins que caigui la venjança al cap de l’assassí.

Sí, monarca! Per més dolç que sigui el record de la nostra llar,
per més dolces que siguin les llàgrimes que vessa la tendresa,
per més dolces que siguin les nostres amistats, les esperances i afectes,
la venjança a un tirà és la cosa més dolça de totes.