Donem-nos la mà, 
és l’hora de l’alba. 
Donem-nos la mà, 
que l’ombra se’n va. 

Deserta, rosada, 
la pau del matí. 
Amb l’última estrella 
clareja el camí. 

La porta és oberta 
i el cor se n’hi va. 
és l’hora de l’alba, 
donem-nos la mà. 

Deixarem la prada, 
passarem el riu. 
En tendres cabanes 
fumeja el caliu. 

Ens crida la vida 
muntanyes enllà. 
És l’hora de l’alba, 
donem-nos la mà. 

Pardals i cardines 
aixequen el vol, 
les vinyes més altes 
verdegen al sol. 

Si mires enrere, 
t’enlluernarà. 
Com el primer dia 
donem-nos la mà.
 
És l’hora de l’alba. 
Donem-nos la mà, 
que l’ombra se’n va.