Muntanyes del Canigó
fresques sou i regalades,
sobretot ara a l'estiu
que les aigües són gemades. 

Alguns mesos m'hi he estat:
no hi he vist persona nada
fora d'un rossinyolet
que en eixir del niu cantava.

Ai cançó del sol que surt
i cançó de la rosada!
Ai cançó del fontinyol
i de les flors que s'hi baden.

El rossinyolet s'ha mort,
fa tres dies que no canta.
Jo no puc estar-me allà
que l'enyorament m'hi mata.