7 cançons populars catalanes

La Mare de Déu  --  son fill n'envolcava,
i estant-lo envolcant  --  n'es nada una planta:
nasqué Sant Ramon,  --  fill de Vilafranca,
confessor de reis,  --  de reis i de papes.
Confessava un rei  --  que en pecat n'estava.
El pecat es gros, --  Sant Ramon ploràva.
«No ploreu, Ramon,  --  que'l pecat s'acaba.»
Ramon se'n va a mar  --  a llogâ una barca.
El barquer li diu -- que n'està embargada:
no'n pot embarcar -- capellans ni frares,
ni estudiants -- de la capa llarga.
Mireu en Ramon -- quina n'ha pensada:
tira'l seu manteu -- per servir de barca,
i lo gaiatet -- per arbre posava,
i amb l'escapulari -- gran vela n'alçava,
i amb el sant cordó -- bandera molt santa.
Montjuic el veu, -- vaixell assenyala;
tots els mariners -- surten a muralla.
«Jesús! Què es allò? -- Es galera o barca?»
No n'es vaixell, no, -- ni galera armada,
que n'es Sant Ramon -- que ha fet un miracle.
Santa Caterina -- toquen les campanes.
La Mare de Déu -- un roser plantava;
d'aquell sant roser -- va florî una branca:
nasqué Sant Ramon, -- fill de Vilafranca,
confessor de reis, -- de reis i de papes.
Confessava un rei -- que en pecat n'estava:
el pecat es gran, -- Ramon se n'esglaia.
El traidor del rei -- li amenaçava
que li pegaria -- si no'l perdonava.
Ramon se'n va al port -- a llogâ una barca:
«Barquer, bon barquer, -- vols llogâ una barca?»
«No pot ser, Ramon: -- totes són llogades;
no puc embarcar -- capellans ni frares,
ni'ls de Sant Francesc, -- ni'ls que van descalços,
sinó escolanets -- de la cota llarga.»
Sant Ramon beneit -- ja'n va fê un miracle:
tira capa a mar -- per servir de barca,
el seu gaiatet -- per arbre hi posava,
i amb el seu cordó -- bandera molt santa.
Quan es alta mar -- Montjuic senyala;
tots els mariners -- juguen dalt muralla;
pensen que era nau, -- i va ser un frare,
va ser Sant Ramon, -- que ha fet un miracle.

Catalunya, en altre temps,
ella sola's governava
i es feien les seves lleis
en sa llengua i no en cap altra.
 ¡Plora, plora, Catalunya,
 que ja no't governes ara!

Desde ja fa massa temps
extrangers són que la manen
i en llengua extranya's fan lleis
que a la nació són contraries.
 ¡Plora, plora, Catalunya,
 ja que t doblegues encara!

-- Tota sola feu la vetlla, -- muller lleial?
Tota sola feu la vetlla, -- viudeta igual?
-- No la faig jo tota sola, -- comte l'Arnau,
no la faig jo tota sola, -- valga-m Déu, val!
-- Qui teniu per companyia, -- muller lleial?
Qui teniu per companyia, -- viudeta igual?
-- Déu i la Verge Maria, -- comte l'Arnau,
Déu i la Verge Maria, -- valga-m Déu, val!
-- Aont ne teniu les filles, -- muller lleial?
Aont ne teniu les filles, -- viudeta igual!
-- A la cambra són que broden, -- comte l'Arnau,
a la cambra són que broden -- seda i estam.
-- Me les deixarieu veure, -- muller lleial?
Me les deixarieu veure, -- viudeta igual?
-- Massa les espantarieu, -- comte l'Arnau,
massa les espantarieu, -- valga-m Déu, val!
-- Aont teniu les criades, -- muller lleial?
Aont teniu les criades, -- viudeta igual?
-- A la cuina són que renten, -- comte l'Arnau,
a la cuina són que renten, -- valga-m Déu, val!
-- Aont ne teniu els moços, -- muller lleial?
Aont ne teniu els moços, -- viudeta igual?
-- En el llit són que reposen, -- comte l'Arnau,
en el llit són que reposen, -- valga-m Déu, val!
-- Pagueu-los bé la soldada, -- muller lleial,
pagueu-los bé la soldada, -- viudeta igual.
-- Tant prest com l'hauran guanyada, --comte l'Arnau,
tant prest com l'hauran guanyada, -- valga-m Déu, val!
-- Per ont heu entrat vós ara, -- comte l'Arnau?
Per ont heu entrat vós ara, -- valga-m Déu, val?
-- Per la finestra enreixada, -- muller lleial,
per la finestra enreixada, -- viudeta igual.
-- Ai, que me l'haureu cremada, -- comte l'Arnau!
Ai, que me l'haureu cremada, -- valga-m Déu, val!
-- Solament no l'he tocada, -- muller lleial,
solament no l'he tocada, -- viudeta igual.
-- Què es lo que us ix per la boca, -- comte l'Arnau?
Què es lo que us ix per la boca, -- valga-m Déu, val?
-- Males paraules que he dites, -- muller lleial,
males paraules que he dites, -- viudeta igual.
-- Què es això que us ix pels ulls, -- comte l'Arnau?
Què es això que us ix pels ulls, -- valga-m Déu, val?
--Males mirades que he dades, -- muller lleial,
males mirades que he dades, -- viudeta igual.
--I què us ix per les orelles, -- comte l'Arnau?
I què us ix per les orelles, -- valga-m Déu, val?
--Són flames de foc que'm cremen, -- muller lleial,
són flames de foc que'm cremen, -- viudeta igual.
--I què us-e surt per les mans, -- comte l'Arnau?
I què us-e surt per les mans, -- valga-m Déu, val?
-- Les coses mal manejades, -- muller lleial,
les coses mal manejades, -- viudeta igual.
--Què es això que us surt pels peus, -- comte l'Arnau?
Què es això que us surt pels peus, -- valga-m Déu, val?
-- Els mals passos que donava, -- muller lleial,
els mals passos que donava, -- viudeta igual.
-- Què es això que hi ha a l'entrada, -- comte l'Arnau?
Què es això que hi ha a l'entrada, -- valga-m Déu, val?
-- Es el cavall que m'espera, -- muller lleial,
es el cavall que m'espera, -- viudeta igual.
-- Baixeu-li grana i civada, -- comte l'Arnau,
baixeu-li grana i civada, -- valga-m Déu, val!
-- No menja gra ni civada, -- muller lleial,
sinó ànimes condemnades, -- viudeta igual.
-- Ont vos han donat posada, -- comte l'Arnau?
Ont vos han donat posada, -- valga-m Déu, val?
-- A l'infern me l'han donada, -- muller lleial,
a l'infern me l'han donada, -- viudeta igual.
-- Per què allí vos l'han donada, -- comte l'Arnau?
Per què allí vos l'han donada, -- valga-m Déu, val?
-- Per pagar mal les soldades, -- muller lleial,
per pagar mal les soldades, -- viudeta igual.
Feu-ne tancâ aquella mina, -- muller lleial,
que dóna al convent de monges -- de Sant Joan.
Quina hora es que'l gall ja canta, -- muller lleial?
Quina hora es que'l gall ja canta, -- viudeta igual?
-- Les dotze hores són tocades, -- comte l'Arnau,
les dotze hores són tocades, -- valga-m Déu, val!
-- Vos dic que no'm feu l'oferta, -- muller lleial,
que com més me feu l'oferta, -- més pena 'm dau.
Ara, per la despedida, -- muller lleial,
ara, per la despedida, -- dem-nos les mans.
-- Massa me les cremarieu, -- comte l'Arnau,
massa me les cremarieu, -- valga-m Déu, val!

Primera Variant

 Catalunya, triomfant
 tornarà a ser rica i plena!
 Endarrera aquesta gent
 tant ufana i tant soperba!
  Bon cop de falç!
Bon cop de falç quan vulguin moure brega!
  Bon cop de falç!
 
 Ara es hora, segadors!
 Ara es hora d'estâ alerta!
 Per quan vingui un altre Juny
 esmolem ben bé les eines!
  Bon cop de falç!
Bon cop de falç si·l blat ens volen pendre!
  Bon cop de falç!
 
 Que tremoli l'enemic
 en veient la nostra ensenya
 com fem caure espigues d'or,
 quan convé seguem cadenes.
  Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
  Bon cop de falç!

Segona variant

 Catalunya, comtat gran,
 qui t'ha vist tant rica i plena!
 Ara 'l rei nostre senyor
 declarada·ns té la guerra.
Bon cop de falç, defensors de la terra!
  Bon cop de falç!
 El gran comte d'Olivar
 sempre li burxa l'orella:
 -- Ara es hora, nostre rei,
 ara es hora que fem guerra
 contra tots els catalans. --
 Ja ho veieu quina n'han feta:
 seguiren viles i llocs
 fins al lloc de Riu d'Arenes;
 n'han cremada una iglesia
 que Santa Coloma·s deia;
 cremen albes i casulles,
 els calzers i les patenes,
 i el Santissim Sagrament,
 alabat sia per sempre.
 Mataren un sacerdot
 mentres que la missa deia;
 mataren un cavaller
 a la porta de l'iglesia,
 don Lluís de Furrià,
 i els angels li fan gran festa.
 El pa que no era blanc
 deien que era massa negre:
 el daven an els cavalls
 sols per assolar la terra;
 del vi que no era bo
 engegaven les aixetes:
 el tiraven pels carrers
 sols pera regar la terra.
 A presencia dels seus pares
 deshonraven les donzelles.
 En daven part al virrei
 del mal que aquells soldats feien
 -- Llicencia·ls he donat jo
 molta més se·n poden pendre --
 A vista de tot això
 s'es esvalotat la terra.
 Entraren a Barcelona
 mil persones forasteres
 entren com a segadors
 com erem en temps de sega
 De tres guardes que n'hi ha
 ja n'han morta la primera
 en mataren al virrei
 a l'entrant de la galera,
 mataren als diputats
 i als jutges de l'Audiencia
 Anaren a la presó:
 donen llibertat als presos
 El bisbe ·ls va beneir
 amb la mà dreta i l'esquerra:
 -- Ont es vostre capità,
 ont es la vostra bandera? --
 Varen treure·l bon Jesús
 tot cobert amb un vel negre
 -- Aquí es nostre capità,
 aquí es la nostra bandera
 A les armes, catalans,
 que·ns han declarat la guerra! --

Rossinyol que vas a França, 
  rossinyol,
encomana-m a la mare, 
  rossinyol
d'un bell bocatge, 
  rossinyol, 
  d'un vol.

i a mon pare no pas gaire,
perquè m'ha mal maridada:
a un pastor me n'ha dada
que'm fa guardar la remada;
he perduda l'esquellada:
lo vaquer me l'ha atrapada.
-- Vaquer, torna-me'n la cabra.
-- Què me'n donaras per paga?
-- Un petó i una abraçada.
-- Això són coses de mainatge:
quan tenen pa, volen formatge.

Ja s'han fetes les crides, volange,
gran guerra hi ha d'haver, volange.
El rei mana que hi vagin
comtes i cavallers.
Si hi han d'anar els nobles,
els que no ho són també.
Aquell que hi farà falla
escapsat n'ha de ser.
El comte de l'Aronge
n'es capità primer.
Hi ha d'anar per força
amb els soldats que té.
Casat de nou lo comte,
deu deixar la muller.
Li reca de deixar·la
de tant bonica que es.
El comte de l'Aronge,
per més que li sab greu,
un bon matí se lleva
i fa cridar sa gent.
Ne fa albardar les mules
pels moços bagatgers,
i al pati les carreguen
de tot lo menester.
Fa aparellar ses armes
mellors a l'escuder,
i ja ha manat als patges
que ensellin el corcer
-- Adéu, gentil comtessa;
gentil comtessa, adéu
Me'n vaig ara a la guerra
per obeir al rei.
--Ai, comte, lo bon comte,
per què així me deixeu?
Si teniu de deixar-me,
digueu: quan tornareu?
-- Per la Pasqua florida,
comtessa, tornaré,
i si no es per Pasqua,
per Sant Joan que ve.--
Les Pasqües són passades
i Sant Joan també:
el comte de l'Aronge
de la guerra no ve.
La dama cascun dia
de gales se vesteix
i se'n puja a la torra
més alta del castell.
Ja veu venir sos patges,
sos patges i escuders.
Vestits de dol arriben,
gramalles fins als peus.
-- Ai, patges, els meus patges,
quínes noves porteu?
-- Ai, comtessa, la nova
no la volgueu saber.
Quan la vos haurem dita
les robes mudareu;
despullant-vos les gales,
de dol vos vestireu.
Entreu's-en a la cambra,
que ja us ho explicarem
senteu-vos en cadira:
tot vos ho contarem.
Lo comte de l'Aronge
mort i soterrat es. --
Quan sent la trista nova
la dama s'esmorteix.
Després plora i més plora
son mal sense remei:
no pot aconsolar-se'n
i torna a plorar més.
-- Ai, patges, els bons patges,
ont té l'enterrament?
-- Li han fetes les fosses
dessota un taronger.
A la branca més alta
hi canta l'esparver,
hi canta la calandria,
i el rossinyol també.
-- Que malhaja la guerra
i el qui la va fer fer,
engany de les donzelles
i mort de cavallers.

Muntanyes del Canigó
fresques sou i regalades,
sobretot ara a l'estiu
que les aigües són gemades. 

Alguns mesos m'hi he estat:
no hi he vist persona nada
fora d'un rossinyolet
que en eixir del niu cantava.

Ai cançó del sol que surt
i cançó de la rosada!
Ai cançó del fontinyol
i de les flors que s'hi baden.

El rossinyolet s'ha mort,
fa tres dies que no canta.
Jo no puc estar-me allà
que l'enyorament m'hi mata.