La Mare de Déu  --  son fill n'envolcava,
i estant-lo envolcant  --  n'es nada una planta:
nasqué Sant Ramon,  --  fill de Vilafranca,
confessor de reis,  --  de reis i de papes.
Confessava un rei  --  que en pecat n'estava.
El pecat es gros, --  Sant Ramon ploràva.
«No ploreu, Ramon,  --  que'l pecat s'acaba.»
Ramon se'n va a mar  --  a llogâ una barca.
El barquer li diu -- que n'està embargada:
no'n pot embarcar -- capellans ni frares,
ni estudiants -- de la capa llarga.
Mireu en Ramon -- quina n'ha pensada:
tira'l seu manteu -- per servir de barca,
i lo gaiatet -- per arbre posava,
i amb l'escapulari -- gran vela n'alçava,
i amb el sant cordó -- bandera molt santa.
Montjuic el veu, -- vaixell assenyala;
tots els mariners -- surten a muralla.
«Jesús! Què es allò? -- Es galera o barca?»
No n'es vaixell, no, -- ni galera armada,
que n'es Sant Ramon -- que ha fet un miracle.
Santa Caterina -- toquen les campanes.
La Mare de Déu -- un roser plantava;
d'aquell sant roser -- va florî una branca:
nasqué Sant Ramon, -- fill de Vilafranca,
confessor de reis, -- de reis i de papes.
Confessava un rei -- que en pecat n'estava:
el pecat es gran, -- Ramon se n'esglaia.
El traidor del rei -- li amenaçava
que li pegaria -- si no'l perdonava.
Ramon se'n va al port -- a llogâ una barca:
«Barquer, bon barquer, -- vols llogâ una barca?»
«No pot ser, Ramon: -- totes són llogades;
no puc embarcar -- capellans ni frares,
ni'ls de Sant Francesc, -- ni'ls que van descalços,
sinó escolanets -- de la cota llarga.»
Sant Ramon beneit -- ja'n va fê un miracle:
tira capa a mar -- per servir de barca,
el seu gaiatet -- per arbre hi posava,
i amb el seu cordó -- bandera molt santa.
Quan es alta mar -- Montjuic senyala;
tots els mariners -- juguen dalt muralla;
pensen que era nau, -- i va ser un frare,
va ser Sant Ramon, -- que ha fet un miracle.