Catalan (Català) translations of Drei Lieder, opus 4

Jo vinc de la muntanya,
la vall fumeja, el mar bramula,
camino en silenci i no gaire content,
i sempre em pregunto sospirant: cap on?

Aquí, el sol em sembla tan fred,
les flors marcides, la vida vetusta,
i el que parlen, un ressò buit,
a tot arreu sóc un foraster.

On ets tu, país meu estimat,
cercat, albirat i mai conegut?
El país, el país verd de l’esperança,
el país on floreixen les meves roses?

On els meus amics van de passeig,
on els meus morts ressusciten;
el país que parla la meva llengua,
oh país, on ets tu?

Camino en silenci i no gaire content,
i sempre em pregunto sospirant: cap on?
I un hàlit espectral em respon:
“Allà, on tu no hi ets, allà es troba la felicitat.”

Abans que el sol surti de bon matí,
quan, des del mar vaporejant,
amunt i avall flameja l’aurora
i avança amb el dard lluminós:
aletegen els ocells cap aquí i cap allà,
canten joiosos a tort i a dret
una cançó, una alegra cançó.

“Què us fa estar del tot contents ocellets,
tan encisadors en l’escalfor dels raigs de sol?”
“Estem contents perquè vivim i existim
i perquè som fantàstics companys,
segons un encomiable costum,
voletegem joiosos pels matossars;
ventat pel suau oratge del matí
es delecta també el sol.”

“Per què vosaltres ocellets esteu tan muts i arraulits
a la teulada en el niu molsós?”
“Estem arraulits perquè el sol no ens esguarda,
la nit ja l’ha fet ajeure en l’onatge,
només la lluna, 
la gentil resplendor,
l’amorós reflex del sol
no ens deixa mai a les fosques
i per això ens alegrem en silenci.”

Oh joventut, fresc temps del matí,
on, amb els cors amples i oberts,
amb els sentits rabents despertant-se,
la frescor de la vida ens alegra,
ben bé que te’n vas!
Nosaltres els vells, arraulits al niu,
només tenim l’amorós reflex del temps 
de la joventut
on la primera aurora ens alegra,
però mai en la vellesa ens abandona
una joia tranquil·la, assenyada.

Tu que ets del cel,
que calmes totes les penes i els dolors,
a aquell, que és doblement dissortat,
doblement l’omples de reconfort,
ai! estic tan cansat de caminar!
Per a què tots aquests dolors i joies?
Dolça pau,
vine, ai, vine al meu cor!