De Greccio en lo pessebre, 
davant l'Infant diví, 
ronca la cornamusa,
sona lo tamborí, 
la flauta hi espigueja,
la flauta i lo flautí. 

La pastorel·la dolça 
Francesc la vol seguir.
No té ferrets ni gralla, 
gralla ni bandolí. 

Cull dos bastons que troba 
llançats vora el camí, 
se'n posa un a l'espatlla
a tall de violí, 
passant l'altre per sobre 
com un arquet d'orfi. 

Lo violí és de freixe, 
l'arquet d'un brot de pi,
mes en ses mans sagrades 
gran música en sortí.

No n'ha d'eixir de música, 
si els toca un Serafí?