Vaig somiar que era un ocellet
i volava a la seva falda
i, per no restar ociós, desfeia
el llaç del seu cosset.
I llavors, com un borinot, volava
a la seva blanca mà,
després, de nou, al xal del seu cosset
i picotejava el llaç vermell.

Més tard, surava damunt els seus cabells rossos
i refilava de plaer,
i quan estava cansat,
reposava al seu blanc pit.
Cap llit de violes al paradís
seria millor que aquest jaç.
Com m’adormia dolçament, tan dolçament,
damunt el crespó del seu pit!

Quan dormia més profundament,
ella jugava tamborinant els seus dits,
i això em penetrava al cos i l’ànima,
i alegrament em despertava;
ella em mirava amb una afabilitat meravellosa
i m’oferia els seus llavis,
no m’és possible descriure
que feliç, que feliç era jo.

Aleshores feia saltets amb una cama
i així em divertia,
i amb les meves petites ales jugava 
a refrescar-li les galtes vermelles.
Però ai, cap goig terrenal
pot durar dia i nit!
Prest, el meu dolç somni s’esvaní
i em vaig despertar.