Allí dalt de la muntanya
tot el bé de Déu hi tinc:
les roses de quatre en quatre
i els clavells de cinc en cinc,
l’estimada a la finestra,
l’ovella amb l’esquellerinc;
per rellotge, el sol que toca
a cada hora un greny d’afrau;
el pollancre per la fressa
i l’alzina per la pau,
i per gaudi, cada núvol
ala-estès com una nau;
par jaç d’or, una pallissa,
per llumenera un estel,
per finestra que no es tanca
un retall tot blau de cel;
i per criats que em despertin,
un quiquiriquic i un bel.

Allí dalt de la muntanya,
tant enlaire, tot hi és:
la riquesa ben colgada,
perquè l’home la fangués;
l’alegria entre fretures,
com rosada entre esbarzers;
la salut entre l’orenga
i les flors de penical;
aterrat amb creus de palma,
el dimoni en un fondal,
i Nostre Senyor devora,
estadant del pis de dalt.