Adéu, tu home del goig i del dolor!
Home de l'amor, suport de la meva vida!
Que Déu sigui amb tu, estimat! Des del fons del cor
et faig ressonar el meu crit de benedicció!

Com recordança t'ofereixo, en lloc d'or --
quina importància tenen l'or i les joies? --
T'ofereixo més aviat l'encís que els teus ulls
i el teu cor trobaren en l'amor de Molly.

Emporta't, tu dolç llagoter, un dels meus rínxols
que tu sovint embullares i furgares,
que consideraves més bonics que el lli de la filosa de Pal·las,
més bonics que l'or i la seda.

Del meu rostre, la seu dels teus besos,
emporta't, mentre jo sigui lluny de tu,
almenys la meitat del seu contorn,
com un duplicat per a la teva fantasia!

Que la memòria dels meus ulls sigui aquesta
corona de fervents nomoblidis,
arrosats sovint per la rosada de la tristor
que des de fora el cor esquinça!

Aquest llaç que sovint guardà dels teus impulsos
el santuari del meu pit,
conserva la força de l'hàlit del meu amor
que amb mil besos hi brollà.

Home de l'amor! Home del goig i del dolor!
Tu, per qui jo tant he fet i he sofert,
emporta-t'ho tot! Emporta't el meu cor --
però tanmateix emporta-te'l tot!