Teixim de pressa, que l'estiu vola,
temps ha que e~ canso de viure sola
i arrossegar-me per llot i runa
que ni el sol daura ni veu la lluna.
Teixim la tela que en va em fustiga,
I al vent que passa, i a la formiga ...
Teixim, teixim,
la feina és llarga i el fil és prim.

Lo temps s'acosta de cobrar ales
hermosejades amb riques gales,
murmuradores com la bardissa
que gronxa l'aura bellugadissa,
més matisades que la floreta,
més voladores que I' oreneta ...
Teixim, teixim,
la feina és llarga i el fil és prim.

Quan vinga el dia prendré volada,
deixant darrere la nuvolada;
sota mes plantes veuré la terra,
crusaré boscos, la va11, la serra
amb una amiga afalagadora,
que mai he vista i el cor ja adora.
Teixim, teixim,
la feina és llarga i el fil és prim.

En l'aromosa, fragant corol·la
de la més bella i humil viola,
pararem casa per a una cria
que beneeixi la llum del dia
fins que al ferir-nos la neu primera
nos amortalli la passionera.
Teixim, teixim,
la feina és llarga i el fil és prim.