Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades
sobretot ara l'estiu
que les aigües són gelades. 

Alguns mesos m'hi he estat;
no hi he vist persona nada
fora d'un rossinyolet
que en eixir del niu cantava. 

Ai cançó del sol que surt
i cançó de la rosada !
Ai cançó del fontinyol
i de les flors que s'hi baden ! 

El rossinyolet s'ha mort;
fa tres dies que no canta. 
Jo no puc estar-me allà
que l'enyorament m'hi mata.