El papalló no li ha dit mai:
no gosa revelar-li son mal;
però glateix d'amor per una rosa
que idolatra a la brisa matinal.

La brisa matinal enamorada
per la boira es desviu
i la boira perduda i afollada,
decandint-se d'amor, adora el riu,
adora el riu.

Mes, ai!, el riu enjogassat fugia,
enjogassat, de penyal en penyal.
La boira enamorada el riu seguia,
i a la boira la brisa matinal.

En tant, veient-se abandonada i sola,
s'ha desfullat la flor,
i al damunt d'aquell tronc sense corolla
s'atura el papalló, clou l'ala, i mor.
Ah! Clou l'ala i mor, clou l'ala i mor.