El bosc es torna falb, s’acoloreix el fullatge
i es presenta de tots colors,
de fa molt temps el blat fou el lladronici de la dalla,
les espigues esdevingueren garbes.
L’esclat groc verdós de les capçades
es barreja amb el marró fosc,
porpra, refulgeix el cim de les muntanyes,
els matolls espurnegen com el foc.

El poder ha estat atorgat a la tardor,
el vent bramula a les branques,
i llargs fils de teranyina voleien,
els ocellets callen.
Un fred hàlit bufa a través dels pòrtics
i ens vol agafar al cor,
quan cauen les fulles, hem de deixar
el que més estimem.

Així es marceix la felicitat que ens fa fruir,
a la que, amb gratitud i benediccions,
hem encara espargit flors
damunt els camins hivernals.
I tot esdevé tranquil, aviat la neu cobrirà
el que s’ha acomiadat, prompte a morir,
i embolcallarà els neguits, els conflictes i les penes
en la pau d’un son profund.