La nau avançava amb aspecte solemne;
    per anar a trobar la foscor de les fondàries,
          la nau solemne singlava endavant.
Jo, capbaix i esgotat, romangué en el lloc
    car, les llàgrimes de comiat i la son,
          m'havien fet caure les parpelles.

El nou, meravellós panorama!
    Les aigües al meu entorn, turbulentes,
           el cel, impassible al meu damunt,
encalmat, en una llum sense lluna ni sol,
    com glorificat per el mer propòsit
           de servar l'esplendor del dia!

Estimeu-me, gentils amics meus, en aquest dia de sàbat.
    El mar canta al meu entorn mentre vosaltres feu sonar
           lluny l'himne, inalterat,
i us poseu de genolls on jo m'agenollava per resar
     i em beneïu des del més profund de la vostra ànima
           perquè la vostra veu s'ha apagat.

I encara que aquest sàbat se'm presenta
     sense sacerdot amb estola
           ni càntics dels feligresos,
l'esperit diví em donarà confort. Ell,
     que lleuger surava damunt les aigües tristes,
           creador de la creació.

Ell m'ajudarà a mirar més enlaire,
Ell m'ajudarà a mirar més enlaire,
     cap enllà on els sants, amb arpes i càntics,
           celebren un etern matí de sàbat,
           un etern matí de sàbat,
i, en aquell mar barrejat amb foc,
i, aquell mar barrejat amb foc,
     fa caure llurs parpelles massa temps alçades
         cap a la plenera cremor de l'essència divina.
         La plenera cremor de l'essència divina.