El vaixell navegava solemnement;
     per trobar la obscuritat en les fondàries,
el vaixell solemne anava endavant.
Era allà fatigat  i avorrit;
    car llàgrimes de comiat i la son que tenia
          m’havien empès les parpelles cap avall.

La nova vista, la nova meravellosa vista!
     Les aigües, turbulentes, al meu voltant, 
          els cels, impassibles al meu damunt,
calma en una llum sense lluna, sense sol,
     com glorificada fins i tot en l’intent
        de mantenir la glòria del dia!

Estimeu-me, dolços amics, en aquest dia de sàbat.
     El mar canta al meu voltant mentre feu vibrar
          l’himne en la llunyania, fresc,
i agenolleu-vos, on jo m’agenollava per pregar,
     i  beneïu-me des del fons de la vostra ànima
         perquè la vostra veu s’ha acabat.

I tot i que aquest sàbat m’arriba
     sense el ministre amb estola
 i feligresos cantant,
l’Esperit de Déu em donarà confort.
     El que surà suaument en aigües tristes
          creador tot el creat.

M’ajudarà  a mirar més enlaire,
m’ajudarà a mirar més enlaire,
     on els sants celebren, amb arpa i cants,
       un eternal matí de sàbat,
       un eternal matí de sàbat,
i en aquell mar mesclat amb foc,
i en aquell mar mesclat amb foc,
     abaixa les seves parpelles massa sovint alçades
       cap a la gran ardor de la divinitat,
       la gran ardor de la divinitat.