Nord o sud! Si tan sols en un pit afectuós
florís un santuari a la bellesa i a les muses,
un cel reblert de déus!
L’hivern només pot occir la pobresa d’esperit:
el nord afegeix força a la força, i esclat a l’esclat.
Nord o sud,
si tan sols l’ànima refulgís!

Ciutat o camp! Els espais no massa estrets,
un tros de cel, una mica de verd als arbres
per donar ombra de l’ardor del sol.
No ferma pas la benaurança a “l’on”
qui ja ha trobat la felicitat fora de si mateix!
Ciutat o camp!
El món exterior no és res més que foteses!

 ... 

Pobre o ric! Ja sigui préssec o pruna,
collim indistintament de l’arbre de la vida,
a tu la branca paga el seu tribut, a mi només el branquilló.
Per això el meu lleuger menjar no pesa pas poc;
el goig de gaudir-les determina el valor de les coses.
Pobre o ric!
Els benaurats són rics!

Pàl·lid o rogenc! Només a les galtes pàl·lides
el deler i l’amor, l’enuig i l’angoixa,
sentiment i reconfort per al destret d’altri.
L’esperit no resplendeix per un accés de sang,
un altre mirall brilla en la claror del sol.
Pàl·lid o rogenc!
Tan sols un ulls que no estiguin morts!

Jove o vell! Què importen els anys?
L’esperit és jove, però els cabells són trapelles;
a mi també se’m tornen grisos massa aviat.
Però, rínxols, afanyeu-vos a ser llustrats i tenyits,
no és cap vergonya de tenir els cabells argentats.
Jove o vell!
Però només fred a la tomba!

Son o mort! Benvingudes germanes bessones!
S’ha acabat el dia, tanqueu els ulls.
Somiar és la felicitat i la misèria de la terra.
Massa curt el dia! La vida passa massa de pressa!
Per què passar-la tan bé i tan ràpidament?
Son o mort!
Clara resplendeix l’alba!