Tremola argentat, til·ler, bedoll....
La lluna s’esfulla damunt l’aigua....

Com uns cabells llargs pentinats al vent del capvespre,
la flaire de les nits d’estiu perfuma el llac negre;
el gran llac perfumat brilla com un mirall.

El rem cau i s’aixeca,
la meva barca llisca en el somni,

la meva barca llisca al cel,
damunt el llac immaterial.....

 ... 

En cadència, amb els ulls clucs,
rema, oh cor meu, la teva indolència
amb amplis batecs, lents i apaivagats.

Allà baix, la lluna escolta, recolzada al tossal,
el silenci que lliscant exhala la barca.....
Tres grans lliris acabats de tallar moren damunt el meu mantell.

Envers els teus llavis, oh nit voluptuosa i pàl·lida,
és llur ànima, és la meva ànima que s’exhala?
Cabells de nits d’argent pentinats als llargs canyissos.

Com la lluna damunt les aigües,
com el rem damunt les ones,
la meva ànima s’esfulla en sanglots!