Un matí a primera hora quan sortia el sol,
vaig sentir cantar una noia a baix a la vall.
“Oh, no m’enganyis, oh, no m’abandonis mai,
com has pogut tractar així a una pobra noia?”

 ... 

Recorda les promeses que vas fer a la teva Maria,
recorda la glorieta on vas prometre de ser-me fidel.
“Oh, no m’enganyis, oh, no m’abandonis mai,
com has pogut tractar així a una pobra noia?”

“Oh, bonica és la garlanda, fresques les roses,
que he collit del jardí per lligar-la al teu front.
Oh, no m’enganyis, oh, no m’abandonis mai,
com has pogut tractar així a una pobra noia?”

 ... 

Així cantava la pobra noia, lamentant la seva pena,
així cantava la pobra noia a baix a la vall;
“Oh, no m’enganyis, oh, no m’abandonis mai,
com has pogut tractar així a una pobra noia?”