Anem a totes aquelles muntanyes
d’on ara el vi raja cap a les valls
i siguem presents a tot arreu
on brolla la font de l’alegria,
emmirallem-nos en el fons de tots els ulls
que s’enardeixen a la terra de les vinyes!
Deixem anar la darrera cançó
on encara floregen uns llavis vermells!

Mireu, com la brillant faç de la lluna
ressorgeix en l’esplendor de les roses,
mentre el sol, espurnejant joia,
va a banyar el cos en el mar de ponent!
Si a la galta d’una donzella
hi rau el reflex de la lluna,
realçada per la solpostada,
fa resplendir l’altra amb vermell púrpura.

Oh, beseu prest els signes celestials
abans que s’enfosqueixi la natura!
Si llavors la resplendor empal·lideix,
al cor hi flameja encara la seva bella empremta!
El que, en la dolça vida de la primavera,
no trobà paraula d’amor,
es pot ara lliurar a al goig esbojarrat,
amb una copa d’escumós a la mà!

Prou que a través del sofriment hom esdevé més noble
i més fort experimentant turments,
però allà dalt refulgeixen amb bon goig
els ennoblits cos i ànima ensems.
I si el cel estima els seus fills,
on ell llàgrimes per sofriment extorqueix,
així també no estima menys aquells
als que deixa plorar d’alegria.

I si els esblaimats companys de penes,
en llurs afanys, anhelen el sepulcre,
a qui la vida brolla lluminosament
encara té menys por de la mort!
Cabusseu en el clar bany de la voluptat
que aquesta curta hora us concedeix,
car també per tot, sagrada veritat,
podeu morir en qualsevol moment!