Feixuga i somorta,
com un núvol de tempesta,
la tropa desfila a través la verda plana.
Van vers el salvatge joc de daus de les armes,
i el camp s’estén a perdre’s de vista,
llurs esguards rastregen el terra,
els cors dels homes bateguen colpejant llurs costelles,
passant davant els rostres morts i enfonsats,
el comandant encalça a galop el front del batalló,
alto!
I l’ordre inflexible immobilitza el regiment.

La línia de front s’atura en silenci.

Magnífic, en la vermellor de l’alba,
què és allò que llampegueja des d’allà les muntanyes?
Veieu onejar les banderes de l’enemic?
Sí, veiem onejar les banderes de l’enemic,
que Déu sigui amb vosaltres, dones i criatures.
Alegreu-vos! Sentiu els cants?
El redoblament de tambors, el so de les trompetes,
ressonen a través dels membres,
com braolen en un superb compàs salvatge!
I tot això braola fins el moll de l’os.

Encomaneu-vos a Déu, germans!
A reveure en un altre món!

I ja arrenquen a córrer com un llamp,
somort, allà ja bramula el tro,
els ulls parpellegen, aquí hi ha un gran estrèpit,
les consignes bramulen d’exèrcit en exèrcit,
bramulen en nom de Déu,
els pits ja respiren més lliurement.

La mort s’ha desfermat – ja bull el combat,
ferri, en el núvol de fum de la pólvora,
ferris, cauen els daus.

Els exèrcits s’abraonen cos a cos,
preparats! Es crida d’escamot en escamot,
de genolls a terra, 
l’avantguarda obre foc, molts ja no resten dempeus,
els cartutxos rasants obren bretxes,
els de la reraguarda salten damunt els cossos dels de davant,
devastació a dreta i esquerra i tot a l’entorn,
la mort fa rebolcar els batallons.

El sol s’extingeix – ardent, deflagra la batalla,
la negra nit embolcalla l’exèrcit –
encomaneu-vos a Déu, germans!
A reveure en un altre món.

Fins als colls esquitxa la sang,
els vius s’alternen amb els morts, els peus
ensopeguen amb els cadàvers –
“També tu, Franz?” – “Saluda la meva
Lottchen amic”
La batalla esdevé cada cop més salvatge,
“La saludaré” – Déu! Companys! Mireu,
com salten els cartutxos darrere nostre!
“Saludaré la teva Lottchen, amic!
Dorm dolçament! Allà on plou un munt
de bales, hi cauré jo, l’abandonat.” 

Cap ací, cap allà, fluctua la batalla,
la nit més fosca encara, embolcalla l’exèrcit,
encomaneu-vos a Déu, germans!
A reveure en un altre món!

Escolteu, què és allò que espernega al galop?
Els ajudants volen,
els dragons retrunyen en l’enemic
i llur retrò ha cessat.
Victòria, germans!
L’espant arrabassa llurs membres covards
i cauen llurs banderes.

La mordaç batalla està decidida,
el dia apunta triomfant a través de la nit!
Escolteu! El redoblament de tambors, el so de les trompetes,
ja anuncien els cants triomfals!
Adéu germans que us heu quedat,
a reveure en un altre món.