Vaig trenar una petita garlanda de belles cançons,
el nom d’ella sonava a totes elles,
el vaig inscriure a fulles i flors
i les vaig guardar molt de temps en un cofre secret,
el vaig gravar a l’escorça de roures negrencs,
estimava tan formosament i havia de callar.

Al vol, la seguia a través de la prada,
m’agradava tan sols d’esguardar-la,
els ulls em vessaven de llàgrimes,
de passió amorosa m’abrusava el cor,
m’abrusava per, en ella, arribar al cel,
estimava tan ardentment i havia de callar.

Vaig empal·lidir de desig, em volia morir,
no volia cortejar cap altre joiell,
vaig veure petites roses resplendents ben agradables i formoses,
rabent, vaig passat de llarg, les vaig deixar estar totes,
mai més vaig poder anomenar el meu cor com a propi,
estimava tan fidelment i havia de callar.