Allà baix, en aquella verda vall on els rierols serpegen,
a l’hora foscant, vagarejo pensarós,
o en la lluminosa claror del migdia, passejo
entre les fosques ombres de la solitària freixeneda.
Fou allà, mentre la merla cantava alegrament,
que vaig conèixer la meva estimada, la joia del meu cor;
al nostre entorn les campànules sonaven,
ai, que poc pensava llavors que ben aviat ens separaríem.

La llum del sol brilla encara damunt valls i muntanyes,
des de l’arbre, la merla refila encara el seu cant,
el raig de lluna tremola encara damunt rierols i fonts;
però què signifiquen les beutats de la natura per a mi?
Amb pena, profunda pena, el meu pit està oprimit,
ple de dol, cerco tot el dia el meu amor.
Vosaltres ecos, oh digueu-me, on és la dolça donzella?
Ella dorm sota la verda gespa, allà a la freixeneda.