Porteu les salutacions del cor més fidel,
oh ones diligents, a ella.
Digueu-li com em manca tota la felicitat
des que em vaig separar d’ella.

Aquí pateixo tots els dolors,
allà oblidava totes les penes,
ulls mirant-se, cors trobant-se,
ai, era ben bé un bell temps!

Mireu, el vent bufa vers ella,
vers ella corre el rierol,
tot es vol moure vers ella,
núvols i fulles la segueixen.

Només jo haig de viatjar endavant,
no m’és permès de girar el meu esguard,
però tots els meus sentits volen
amb els núvols cap allà, endarrera!

I així, nous indrets només
em recorden els ja coneguts,
i dels boscos i de les onades,
només veig aparèixer la seva estimada imatge;

tot em recorda només la dolça,
la desapareguda joia.
Porteu-li les salutacions del cor més fidel,
ai, era ben bé un bell temps!