La Fada de les Neus se’m va aparèixer:
Oh! Quina visió més blanca!
Tan blanca que gairebé no era visible,
Però la vaig veure! A prop dels precipicis sense fons,

Es va alçar davant dels meus ulls;
Flascons blancs formaven el seu seguici,
Però ella era més blanca
Que la neu immaculada!

I la seva veu em va parlar:
«Em compadeixo del teu patiment,
I vull estalviar-te la desesperació
Que t'aportaria un amor ferit;

Fuig de la qui el teu somni implora,
Fuig si encara hi ha temps,
Fuig sense esperar una nova albada,
I demà sigues lluny del seu camí!

Creus que ella és capaç d'estimar?
Escolta: li he pres el seu cor
I en el seu lloc hi he posat
La neu més freda dels meves geleres!”