És la geperuda del meu corral.
Només somia amb nafres a causa de la seva gepa.

Les gallines no li diuen res:
de sobte, s'abalança sobre elles i les assetja.

Llavors acota el cap, inclina el cos,
i, amb tota la velocitat que les seves primes cames li permeten,
corre per colpejar, amb el seu bec dur,
just al mig de la cua d'un gall dindi.

Aquell presumit l’empipava.

I així, amb el cap emblavit, els seus barbets en carn viva,
com un gallet, s’enfurisma del matí a la nit.
Es baralla sense cap motiu,
potser perquè sempre s'imagina
que hom es burla de la seva alçada,
del seu cap calb i de la seva cua caiguda.

I no para mai de deixar anar un crit agut
que travessa l’aire com una agulla.

De vegades surt del corral i desapareix.
Deixa a les pacífiques aus
un moment de respir.
Però torna encara més sorollosa i estrident.
I, frenètica, es rebolca per terra.

Què li passa, a la pobra?

La sorneguera està fent una farsa.

Ha anat a pondre l'ou al camp.

Puc anar a buscar-lo si em ve de gust.

I ella capgirella per la pols com una geperuda.