Joiosos per el dolç delit dels nostres ulls
caminem a través de la verda campanya,
el nostre sacerdoci és l’alegria,
el nostre temple, la natura;
avui cap esguard s’entristirà,
aquí baix no hi hauran penes!
Totes les criatures, lliures i joioses,
s’han de delectar en l’amor, com nosaltres!

Escarniu en l’orgull, germans, germanes!
Escarniu la banalitat del serf espantadís!
Ardits, coregeu amb alegria el cant dels cants,
fermament agafats de les mans!
Pugeu als tossals coberts de vinyes,
mireu cap baix a l’àmplia vall!
Arreu les ales de l’amor,
encisador i magnífic arreu!

L’amor fa arribar a les roses novelles
el rou del matí des de l’aire més alt,
ensenya els càlids ventijols a acaronar
en la flaire de les flors de maig;
condueix les terres fidels
a l’entorn d’Orió,
obedients al seu senyal,
tots els rius rossolen vers l’àmplia mar;

a les muntanyes feréstegues hi arranja
les plàcides valls,
fa gaudir el sol abrusador
en l’oceà tranquil;
mireu! Amb la terra s’uneix
el goig sagrat del cel.
Enfosquit pels temporals,
tremola encisat el pit de la mare.

L’amor andareja pels oceans,
fa befa de l’àrida sorra dels deserts,
sagna a la bandera victoriosa,
exultant per la pàtria;
l’amor esbalma les roques,
encativa paradisos,
somrient torna la innocència,
floreixen primaveres divines.

Enfortits per l’amor ens alliberem
de les nostres cadenes,
i els inebriats esperits s’esvaneixen
vers les estrelles, lliures i grans!
Enmig de promeses i besades oblidem
el lent pas del temps,
i l’ànima s’atansa temerària
al teu goig, infinitat!