Cançons de Nadal

Maria, roser florit 
dins el cor de la tenebra. 
De la branca de David 
floria una rosa vera. 

Volem adorar l’Infant, 
tremolós com una estrella, 
i veure aquell bou pesant 
i sentir un belar d’anyella. 

Ja som tots aquí, Senyor, 
i els morts ens fan companyia. 
Ens aclara la claror 
que surt de vostra establia. 

I en la fredor de la nit 
el dolç Infant que somica 
reposarà en nostre pit 
i el bressarem una mica. 

Els núvols de Nadal no sé què tenen 
que són manyacs: no posen 
gens de malícia al cel: 
pel blau puríssim dolçament s’estenen, 
a la llum de la posta suaus s’encenen 
i de nit deixen veure algun estel. 

És una de les coses més alegres 
veure entre núvols els estels brillar. 
Tenebres de Nadal, no sou tenebres; 
més hi veig en vosaltres que no en el dia clar. 

Ai, nit que vas passant silenciosa; 
ai, núvols blancs que entre els estels correu; 
ai, llum, que no ets enlloc misteriosa; 
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu! 

Aquesta nit han passat 
i han posat la mà als balcons... 
Els somnis dels infantons 
han granat. 

Cap a Orient se’n van tornant 
a llur reialme confús, 
a regnar-hi tot pensant 
en Jesús. 

Heu sentit avui el cor 
matinejador dels nens? 
Heu sentit el rastre d’or, 
mirra, encens?